12/02/2023 Diumenge 6 (A) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

(Mt 5,17-37)

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

»Ja sabeu que es va dir als antics: ‘No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal’. Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

»Ja sabeu que es va dir: ‘No cometis adulteri’. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos. També es va dir: ‘Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci’. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

»També sabeu que es va dir als antics: ‘No trenquis els juraments’. I encara: ‘Compleix allò que has jurat al Senyor’. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne».

DIUMENGE VI TEMPS DURANT L’ANY A

Sovint es interpretat malament el significat d’aquestes frases de Jesús. S’usaven per afirmar, de manera incomprensible, que tot l’Antic Testament seguia tenint vigència, ja que Jesús havia vingut a complir-lo fins i tot en els seus detalls més mínims. Entès així aquest text, no es comprèn com Jesús deroga al Sermó de la muntanya molts dels preceptes de l’antiga llei, quan diu repetides vegades: ” Ja sabeu que es va dir als antics… Doncs jo us dic: …”, substituint uns preceptes per altres o anul·lant uns i implantant al seu lloc altres nous (Mt 5, 21-33).

El que diu Jesús realment, segons Mateu, és que ha vingut a donar compliment a la Llei i als profetes que anunciaven el regnat de Déu, és a dir, l’alliberament de la humanitat dut a terme per una comunitat de pobres, que han elegit la pobresa com a mitjà per fer que Déu –i no els diners, que sotmet creant servents- regni de veritat en aquest món.

Per alliberar la humanitat, els cristians hauran de posar en pràctica cadascuna de les benaurances. Aquestes són garantia de felicitat i goig per als qui les practiquen. Els qui han optat per tenir Déu per rei, d’acord amb la primera benaurança, s’entestaran, sens dubte, amb totes les seves forces en la transformació del sistema mundà, regit pels diners, el poder i el prestigi, trinitat de valors sobre la que es basa la nostra societat injusta. I lluitant contra aquest sistema faran possible un nou món de germans, on l’amor substitueixi els diners, el servei al poder i l’estima de l’altre al prestigi propi. Naixerà així la societat alternativa que els evangelis anomenen “regne de Déu”.