16/04/2023 Diumenge 2 de Pasqua

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 20,19-31)

Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: «Hem vist el Senyor». Però ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!».

Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!».

Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

La divina misericòrdia

La por és una constant de la vida humana: els individus, els grups, tenen por davant del perill, i més si els pot comportar la mort. Ara Jesús és mort i en els seus s’encén l’alarma: tenen por. Alguns, per posar-se fora de perill, van fugir a Galilea; altres es van refugiar a casa, però tirant tots els forrellats a les portes (20,19).

“Pau a vosaltres”. Aquesta repetida salutació amb la pau no és convencional, sinó el compliment d’una promesa feta al sopar de comiat. La por s’evapora amb la salutació de la pau pasqual; els dubtes sobre el ressuscitat s’esvaeixen amb la identificació corporal.

Tomàs era del grup dels dotze, i aquell dia no hi era. Jesús se sotmet a allò que exigeix Tomàs. Aleshores Jesús diu “feliços els qui sense veure creguin”. Aquestes paraules són per als qui creiem pel testimoniatge dels apòstols que ha anat passant de comunitat en comunitat.

Som comunitat cristiana; ens uneix i reuneix la fe en Jesús ressuscitat. Per això els signes de pau, alegria i perdó han de marcar les nostres celebracions i les nostres activitats. L’eucaristia d’avui ens convida a sortir a trobar els homes, sense por, solidaris amb els que busquen la pau, la concòrdia, el pa ben repartit i, en definitiva, el Regne de Déu i la seva justícia, que la resta, ens diu Jesús “vindrà per additament” .