21/04/2024 Diumenge 4 (B) de Pasqua

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 10,11-18

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles. El mercenari, el qui no és pastor, del qual no són pròpies les ovelles, veu el llop que ve, abandona les ovelles i fuig; i el llop les arrabassa i les dispersa, perquè és mercenari i no li importen les ovelles. Jo soc el bon pastor i conec les meves, i les meves em coneixen. Així com el Pare em coneix, també jo conec el Pare; i dono la meva vida per les ovelles. I tinc altres ovelles que no són d’aquesta pleta. També aquestes convé que jo les meni, i escoltaran la meva veu, i es farà un sol ramat, un sol pastor. Per això el Pare m’estima, perquè dono la meva vida per recobrar-la altre cop. Ningú no me la pren, sinó que jo la dono per mi mateix. Tinc el poder de donar-la i el poder de recobrar-la novament. Aquest manament he rebut del meu Pare».

DIUMENGE de la setmana IV any B

En els diumenges anteriors s’han recordat diverses aparicions de Jesús ressuscitat. A partir d’aquest diumenge, i fins a l’Ascensió, les lectures de l’evangeli, preses sempre de l’evangeli de Joan, se centraran en diversos aspectes de la relació entre Jesús i el cristià: Bon Pastor, vinya i sarments, nou manament, pregària sacerdotal.

La imatge del pastor era freqüent a l’Antic Orient per referir-se al rei: simbolitzava la relació correcta amb els seus súbdits, que no havia de ser despòtica sinó preocupada pel benestar. Jesús se l’aplica, però arribant a un extrem que no es dóna entre els pastors: dóna la vida per les seves ovelles. És cert que un pastor, a diferència de l’assalariat, està disposat a lluitar amb el llop per defensar el ramat. Però no és normal que estigui disposat a morir per les ovelles. A tant no arriba. Jesús, en canvi, veu així la seva missió: donar-hi la vida. No ho fa per obligació, forçat, sinó lliurement. Sabent que aquesta vida que lliura la podrà recuperar. I això tampoc no ho pot fer un pastor normal i corrent. Encara que l’evangeli parli de Jesús com a «el Bon Pastor» hauria d’haver dit: bo i excepcional.

Aquest passatge concedeix també una importància especial al futur de Jesús: a la seva tasca pel que fa a altres ovelles, a les quals ha de buscar perquè hi hagi un sol ramat i un sol pastor. És una referència a les comunitats cristianes que s’anirien formant a països pagans, hi ha tots nosaltres.

Jesús, Bon Pastor, ens ha salvat i ens ha aconseguit ser fills de Déu. A nosaltres ens pertoca escoltar la seva veu i agrair-li el do que ens ha fet.