Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 14,1-12)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta».
Tomàs li pregunta: «Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li respon: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist».
Li diu Felip: «Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare».
DIUMENGE V DE PASQUA L’ANY A
Aquesta perícopa forma part del discurs de comiat als deixebles. El tema central que ho envolta tot és la marxa de Jesús al Pare. En el comiat Jesús convida a no perdre la serenitat i mantenir la confiança en Déu i en Ell.
Es comprèn la preocupació dels deixebles pel seu futur una vegada que Ell se n’hagi anat. I sorgeixen dues preguntes:
– Tomàs està perplex; havia vist l’abandó de Judes i escoltat la profecia de la traïció de Pere; estava amb Jesús i veia en ELL el seu Senyor però està desorientat davant d’aquest nou anunci. No sabem on vas.
– La mateixa perplexitat i desconcert reflecteix la pregunta de Felip perquè volgués veure directament el Pare. Senyor, mostreu-nos el Pare i en tenim prou.
La resposta de Jesús és rotunda i absoluta: Jo soc… el camí, i la veritat, i la vida; el camí del Pare, la veritat del Pare, la vida del Pare. Jesús dóna resposta concreta a les preguntes que inevitablement tots ens fem. Ell és la resposta. És el camí real i constatable, la veritat palpable, la vida feta carn. No cal cercar ni recórrer cap altre camí. Però cal córrer el risc de la trobada, tenir l’experiència de saber-se guiat i orientat. El camí a recórrer és el que porta a la llar del Pare. “Jo soc”; una persona. El que necessitem no són visions, sinó seguir-lo. La
Al text d’avui preval el verb “creure”, entès en el sentit de fe-confiança en Déu i Jesús.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...