28/01/2024 Diumenge 4 (B) durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 1,21-28)

 I entren a Cafarnaüm. I de seguida [Jesús], entrant el dissabte a la sinagoga, hi ensenyava. I es meravellaven de la seva doctrina, perquè ensenyava com qui té potestat i no com els escribes. I justament hi havia en la sinagoga d’ells un home amb un esperit immund, i cridà dient: «Deixa; què hi ha entre tu i nosaltres, Jesús Natzarè? ¿Has vingut a perdre’ns? Sé qui ets tu: el Sant de Déu». I el comminà Jesús, dient: «Calla i surt d’ell!». I l’esperit immund, malmenant-lo i fent un gran crit, sortí d’ell. I tots quedaren estupefactes, de manera que es preguntaven entre ells, dient: «Què és això? Una manera nova d’ensenyar amb potestat. Impera els esperits immunds, i l’obeeixen». I la seva fama corregué ràpidament per tot arreu en tota la regió de la Galilea.

DIUMENGE de la setmana IV durant l’any B

Comença Jesús la seva activitat prenent contacte amb els israelites integrats a la institució religiosa (sinagoga), que accepten la doctrina oficial, nacionalista i particularista, transmesa pels lletrats.

A l’ensenyament de Jesús perceben els oients la força de l’Esperit; la reacció és favorable, ja que en Ell reconeixen l’autoritat d’un profeta, que, com a conseqüència, provoca el desprestigi de l’ensenyament habitual dels lletrats.

Entre els fidels de la sinagoga hi ha, tanmateix, qui s’identifica tan fanàticament amb l’ensenyament dels lletrats, que no tolera que l’autoritat doctrinal d’aquests es posi en dubte. Per assenyalar el fanatisme usa Marc l’expressió estar posseït per un esperit immund (en oposició a «Esperit Sant»); aquesta força que despersonalitza l’home i impedeix qualsevol esperit crític és, en concret, una ideologia contrària al pla de Déu, aquí, la proposta per la institució religiosa, que fomenta la idea de la superioritat d’Israel i el consegüent menyspreu dels altres pobles; el posseït és un home enterament alienat per l’adhesió fanàtica a aquesta ideologia i surt en defensa dels lletrats/institució.

Retreu a Jesús que no es posi de part de la institució i no abraci els seus ideals; tempta Jesús perquè posi la seva autoritat al servei del sistema, acceptant el paper de Messies nacionalista. Jesús el talla en sec i, malgrat la seva resistència, ho allibera del seu fanatisme, és a dir, aconsegueix convèncer-lo de l’erroni de la seva postura. Jesús no accepta el paper de messies nacionalista.