07/07/2024 Diumenge 14 (B) de durant l’any

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc

(Mc 6,1-6)

En aquell temps, Jesús sortí d’allí i se n’anà a la seva pàtria, i el seguiren els seus deixebles. I arribat el dissabte, començà a ensenyar a la sinagoga, i molts en sentir-lo s’admiraven, i deien: «D’on [li ve] a aquest tot això? I quina és la saviesa que li ha estat donada i aquests miracles que són fets per les seves mans? ¿No és aquest l’artesà, el fill de Maria, i germà de Jaume i de Josep i de Judes i de Simó? I ¿les seves germanes no són aquí entre nosaltres?». I s’escandalitzaven d’ell. I els deia Jesús: «No hi ha profeta sense honor sinó en la seva pàtria, i en la seva parentela, i a casa seva». I no podia allí fer cap miracle, i només guarí uns pocs malalts, imposant-los les mans. I s’admirava de la incredulitat d’ells.

DIUMENGE de la setmana XIV any B

Les paraules i les obres de Jesús entusiasmen la gent on sigui que va. Però no així als seus amics i familiars, que es mostren escèptics i no accepten el missatge. Jesús els qüestiona la manca d’obertura a la bona notícia que ell anuncia. Passa allò de sempre: un profeta no és ben rebut a la seva pròpia terra ni entre els seus. Ell és el profeta per excel·lència i corre la mateixa sort dels profetes antics: el rebutjaran i perseguiran a mort. És que Jesús supera les expectatives que els seus coetanis poden tenir d’un dels seus veïns, i no aconsegueixen enquadrar-lo dins de les categories socioreligioses: un profeta és un ésser excepcional que parla en nom de Déu. Com es donarà aquestes pretensions aquest Jesús, a qui van veure criar-se entre ells i el coneix tota la parentela?
També nosaltres hem estat consagrats profetes, pel baptisme. Si vivim amb autenticitat i convicció la nostra missió, és possible que també experimentem el rebuig de la nostra família i amics. Però no es tracta d’adquirir fama o guanyar prestigi, sinó ser testimonis del regne anunciat per Jesús; per això, convençuts que el missatge que anunciem no ens pertany, assumim les conseqüències del compromís profètic.

El profeta: és la persona de pregària, és la persona de la Paraula, és la persona humil, és la persona que dóna testimoniatge del Ressuscitat, és la persona compromesa amb la Causa de Jesús: la construcció del Regne.

Descobrir que Déu està, precisament, en allò modest, senzill i pobre: una consigna vigent avui com mai davant dels anti-valors de la nostra societat.