17/03/2024 Diumenge 5 (B) de Quaresma

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 12,20-33)

En aquell temps, hi havia uns grecs d’entre els qui havien pujat a adorar en la festa. I aquests s’acostaren a Felip, que era de Betsaida de la Galilea, i el pregaven, dient: «Senyor, volem veure Jesús». Ve Felip i ho diu a Andreu; van Andreu i Felip i ho diuen a Jesús. I Jesús els respon, dient: «Arriba l’hora de ser glorificat el Fill de l’home. En veritat, en veritat us dic: si el gra de blat, caient en terra, no mor, es queda ell sol; però si mor, porta molt de fruit. El qui estima la seva vida, la perd; i el qui odia la seva vida en aquest món, la custodiarà per a la vida eterna. Si algú em serveix, que em segueixi, i on jo soc allí també estarà el meu servidor; si algú em serveix, l’honorificarà el Pare. Ara la meva ànima està contorbada. I què diré? ¿[Diré:] “Pare, salva’m d’aquesta hora”? Però, per a això he vingut a aquesta hora! Pare, glorifica el teu Nom!». Vingué, doncs, una veu del cel: «Ja l’he glorificat i de nou el glorificaré».

I la multitud que hi havia i que escoltava deia que havia estat un tro. D’altres deien: «Un àngel li ha parlat». Respongué Jesús, i digué: «No per mi s’ha produït aquesta veu, sinó per vosaltres. Ara és el judici d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat fora. I jo, quan seré enlairat de la terra, atrauré tots cap a mi». I deia això per significar de quina mort havia de morir.

DIUMENGE de la setmana V Quaresma any B

El text de Joan ens ofereix avui una escena molt significativa que cal entendre en el context de tota la «teologia de l’hora» d’aquest evangelista. La sort de Jesús està decidida, en tant que els jueus, els seus dirigents, ja han decidit que ha de morir. La resurrecció de Llàtzer (Jn 11), amb el que això significa de donar vida, ha estat determinant sobre això.

Els jueus, per a Joan, donen mort. Però el Jesús de l’evangeli de Joan no mor de qualsevol manera; no li roben la vida, sinó que la vol lliurar. Ell amb totes les conseqüències. Per això se’ns parla que havien pujat a la festa de Pasqua uns grecs, és a dir, uns pagans simpatitzants del judaisme, “temorosos de Déu”, com se’ls deia, que han sentit a parlar de Jesús i volen conèixer-lo, com li comuniquen a Felip hi ha Andreu.

És aleshores quan Jesús, el Jesús de sant Joan, es decideix definitivament a arribar fins a les darreres conseqüències del seu compromís. El judaisme, el seu món, la seva religió, el seu tancament a obrir-se a una nova Aliança havia esgotat tota possibilitat. Una sèrie de “dites”: sobre el gra de blat que mor i dona fruit (v.24); sobre l’estimar i perdre la vida (v. 25) (com en Mc 8,35; Mt 10,39; 16,25; Lc 9,24; 17,33) i sobre destí dels servidors juntament amb el del Mestre, obren el camí d’una “revelació” sobre el moment i hora de Jesús.