Text de l'Evangeli (Lc 24,46-53)
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Així ho diu l’Escriptura: El Messies havia de patir i havia de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’Ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
Després se’ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.
Diumenge VII (C) de Pasqua
Ascensió del senyor
El Crist, un cop acomplerta la seva missió en aquest món, torna al Pare. Missió complerta però no acabada. Per això, després d’instruir per darrera vegada els deixebles sobre el sentit de la seva mort i resurrecció, els promet el do de l’Esperit, que farà d’ells testimonis per a tots els pobles de la bona notícia de Jesús i del Regne de Déu.
El comiat de Jesús no entristeix els deixebles. Se’n tornen a Jerusalem plens d’una alegria immensa, conscients que Jesús entra al santuari del cel i d’aquesta manera n’inaugura l’entrada, obrint un camí nou i viu per a tots els qui hem estat units a ell pel baptisme.
Camí que hem de recórrer amb els nostres peus. No serveix de res seguir Jesús amb la mirada mentre s’enlaira cel amunt. Ara ens toca esperar i treballar, les dues coses. Esperar, perquè cap esforç nostre anirà ben encaminat si no és animat per l’Esperit que Jesús ens ha promès. Treballar, perquè molts éssers humans encara no han rebut el testimoni de l’amor que Déu ens ha manifestat en Jesús i que transforma les nostres vides.
%d bloggers like this: