◗ Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 15,1-3.11-32)

 En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els va proposar aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca’. Ell els va repartir els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà i es digué: ‘Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers’. I se n’anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu’. Però el pare digué als seus criats: ‘De pressa, porteu el vestit millor i poseu-li, poseu-li també l’anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat’. I es posaren a celebrar-ho.

»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: ‘El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras’. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: ‘Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras’. El pare li contestà: ‘Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat’».

DIUMENGE IV DE QUARESMA

En el camí de la Quaresma, la conversió és un dels elements essencials. Convertir-se és deixar els camins que ens porten a la perdició i trobar el camí correcte, el camí que ens porta al Pare, que ens fa trobar-nos amb els altres com a germans i germanes, que ens fa sentir a casa. Convertir-se és tornar a casa del Pare.

En l’evangeli, el fill jove se’n va de casa. Fent mal ús de la seva llibertat, malgasta el que no havia guanyat. Toca fons. Però, en tornar a la llar, troba en el perdó del pare la rehabilitació humana i el goig autèntic, el que havia buscat, sense trobar-lo, per camins desviats.

El fill gran s’ha quedat sempre a casa. Espera pacientment el dia que serà l’amo, i per això no gaudeix del que té. Ha aprés a complir, però no a estimar com el pare. Per això ara no s’alegra del retorn del germà.

El pare és el veritable protagonista de la paràbola. És la personificació de l’amor que sempre s’avança. S’avança a perdonar el fill que havia marxat de casa i a perdonar el fill que no vol entrar a la festa.

El final de la paràbola és obert, no sabem si finalment els tres es van trobar en una abraçada. L’amor del pare és incondicional, però l’abraçada depèn dels fills. De fet, la paràbola es converteix en un repte adreçat a cadascú de nosaltres, fills de mal cap o fills de cor tancat. ¿Ens atrevim a acollir el perdó del Pare i entrar a casa?

%d bloggers like this: