Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 11,1-13)
Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: «Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles». Ell els digué: «Quan pregueu, digueu: ‘Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna’ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació’».
I els digué encara: «Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: ‘Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li’, segur que no li respondrà de dins estant: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls’. Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l’amic, la impertinència d’aquest l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen».
DIUMENGE DE LA SETMANA XVII L’ANY C
Cada dia resem al Pare amb la pregària que Crist ens va ensenyar. Ho fem amb molta devoció i entrega, però de vegades caiem en una repetició mecànica i inconscient. Podem convertir una oració de tant contingut en una fórmula de salutació, desposseint-la del seu profund significat.
La pregària de Jesús, per la brevetat i el contingut, no és una estilitzada forma ritual, sinó una manera d’iniciar la comunicació amb el Pare parlant de les coses quotidianes. En ella, hi entra la preocupació pel sosteniment i la confiança que Déu en donarà conforme el nostre esforç. És una oració que es pot fer en qualsevol moment i lloc, ja que no cal recórrer al temple ni esperar les grans festivitats.
Està dirigida a un Pare misericordiós, que recorda els seus fills i els estima. Un Pare atent a cadascuna de les persones i, alhora, pendent de tota la comunitat que ho invoca. És una oració que clama perquè el Regne de justícia i igualtat es faci efectiu aquí i ara. Que fa vàlida la reconciliació i el perdó dels deutes com a mitjà per edificar comunitat, actuant en reciprocitat amb la generositat divina. També ens fa conscients de les proves que enfrontem diàriament i de la força que Déu ens dóna per sobrepassar-les.
L’oració adreçada al Pare està cridada a ser la manera més perfecta d’entrar en comunió amb Déu per parlar-li de les nostres preocupacions diàries, dels projectes de la comunitat i de l’esperança en un món millor. Però no s’ha de convertir en un munt de frases de calaix, que no ens condueixen a la pregària ni a res. Per això, busquem com vincular la pregària del “Pare nostre” a tot el contingut de l’evangeli, a la nostra vida diària, a la nostra visió del futur.