Text de l’Evangeli (Jn 20,19-31)

 Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».

Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: «Hem vist el Senyor». Però ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!».

Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!».

Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

DIUMENGE II DE PASQUA L’ANY C

No podem celebrar la Pasqua d’any en any. Jesús ressuscitat vol fer-se present en la nostra vida quotidiana. Per això, una setmana després de la resurrecció, els deixebles eren reunits i el Senyor es va fer present de nou entre ells. Així va començar la Pasqua setmanal, la celebració del diumenge com a dia del Senyor.
Tomás era absent el primer dia, i la seva fe va flaquejar. Lluny dels germans, no va rebre la salutació de pau ni l’alè de l’Esperit. No podem ser cristians individualistes: el Senyor es fa present en la comunitat.
Joan viu deportat a l’illa de Patmos. Ha estat allunyant físicament dels germans per haver donat testimoni de Jesús. Això l’ha unit espiritualment a ells amb una força inaudita, i per això el Senyor se li fa present amb una resplendor aclaparadora. ¿No és la seva una situació semblant a la de tants cristians d’Orient, perseguits i deportats a causa de la fe?
Com els apòstols, que vivien enmig del poble i l’afavorien amb miracles i prodigis, també el nostre testimoni cristià ha de ser una injecció de salut, de pau i de joia en una societat trista i malalta.
%d bloggers like this: