Text de l’Evangeli (Jn 14,23-29)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: ‘Me’n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu».
Diumenge VI (C) de Pasqua
Encara que la nostra fe pasqual sigui ferma, els cristians la vivim acompanyada d’un cert dol, perquè el Senyor ja va ressuscitar fa molt de temps i sembla que la seva victòria no acaba de manifestar-se visiblement al món. El Senyor, però, no ens ha abandonat. El seu retorn al Pare va acompanyat de l’enviament de l’Esperit Sant, el Defensor, una presència interna en nosaltres que ens proporciona memòria i intel·ligència del missatge de Jesús, pau i coratge per continuar en el món la missió que ell ens encomana.
La segona lectura ens permet albirar el terme del camí que anem fent: la nova Jerusalem, ciutat de Déu i del seu poble, oberta als quatre vents, bella i simètrica, on tothom hi té el seu lloc, on no hi ha temple ni sol ni lluna, perquè tota ella viu la presència lluminosa de Déu.
Sense deixar de ser humana, l’Església és impulsada a obrir-se cada cop més a tots els qui busquen Déu, tal com insinua el missatge de l’assemblea reunida a Jerusalem: “l’Esperit Sant i nosaltres hem decidit…”