Evangeli segons sant Lluc

(Lc 13,1-9)

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren
a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la
sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus
van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que
tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van
morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu
que eren més culpables que tots els altres habitants de
Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots
acabareu igual.» I els digué aquesta paràbola: «Un home
que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no
n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres
anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que
ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa
fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»

DIUMENGE III DE QUARESMA

No, el Déu que predica Jesús no és un Déu que administra les desgràcies i els accidents per tal de castigar als pecadors. El Déu de Jesús és el mateix Déu de Moisès, que veu les penes del poble i escolta el seu clam, que coneix els seus sofriments i decideix implicar-se i baixar per alliberar-lo.

“El qui sóc, el Déu dels vostres pares”. Això és el que coneixem de Déu, aquest és el nom que ens ha revelat: la seva presència entre nosaltres, una presència fidel, alliberadora i amorosa.

Però la iniciativa salvadora de Déu no serveix de res si no connecta amb la nostra actitud receptiva de conversió, és a dir, d ‘adhesió a ell. Pau ens recorda que els hebreus del temps de l’èxode, vinculats a Moisès d’una manera anàloga a com ho estem els cristians al Crist, no van arribar a la terra promesa.

Déu té amb nosaltres més paciència de la deguda, com el vinyater amb la figuera estèril, però vol que ens adonem que no convé jugar amb foc i que tard o d’hora hem de donar fruits de conversió.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies