Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 10,38-42)
En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s’hi va atansar i digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa».
DIUMENGE DE LA SETMANA XVI L’ANY C
La pràctica de Jesús no es va caracteritzar per l’activisme ni per les obres espectaculars i costoses. La seva tasca es va concentrar a formar comunitat, transformar la mentalitat de les persones, celebrar els signes del Regne, rescatar els marginats i donar a la dona i l’home un lloc a la comunitat humana. Tot ho va fer amb els mitjans més modestos, com a predicador itinerant. Al final de la seva vida l’única cosa que va tenir va ser la llunyana companyia d’algun dels seus deixebles i la soledat de la creu. Allí va enfrontar sol el destí, l’ideal, pel qual va lluitar i va morir. No obstant això, la seva obra va continuar en la història gràcies al fet que el seu Esperit va animar els seus seguidors i amics a persistir a l’obra que ell havia començat i a insistir en el seu estil de vida.
En el passatge de l’evangeli que llegim avui, se’ns fa una crida a no creure que la nostra tasca com a deixebles del Senyor consisteix en un activisme desmesurat. O, pitjor, encara, que la nostra tasca és anar urgint els altres perquè es converteixin en activistes frenètics. L’evangeli, per contra, ens convida perquè creixem en el silenci, formant-nos com a oients i servidors de la paraula de Déu. Atents al tràfec de la vida quotidiana però concentrats en allò que el Mestre ens proposa.
La nostra vida com a animadors de la comunitat eclesial passa primer per ser deixebles “als peus del Senyor”. La nostra acció al món no és únicament un conjunt d’activitats a favor d’un ideal, sinó una manera de fer créixer la presència de Déu, el Regne, entre els humans. I per això, necessitem la paraula del Mestre, que ens guiï a cada moment pel camí adequat.