Text de l’Evangeli

(Jn 20,1-9)

 El diumenge, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat».

Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

DIUMENGE DE PASQUA DE LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Enmig de la foscor, amb la flama del foc nou s’encén el ciri pasqual, anunci de la vida nova de Jesús. La claror es va estenent de candela en candela mentre anem entrant a l’església, perquè ja participem d’aquesta vida nova i perquè hem de ser llum del món.
Si per Nadal la Paraula es va fer carn, ara aquesta carn ha vençut la mort que ens oprimia. Per això avui la Paraula és tan generosa, com si volgués fer un reportatge complert de la historia de la salvació.
Pel baptisme som incorporats a aquesta salvació i naixem a la vida nova. Jesús ens obre les fonts baptismals, on recordem el nostre nou naixement i celebrem la incorporació a la família dels fills de Déu dels que avui són batejats.
I Jesús, per fi, es fa realment present entre nosaltres, com en aquelles aparicions als deixebles, quan celebrem l’eucaristia. Com aleshores, combregant amb ell rebem el seu Esperit de pau i de joia, que som enviats a escampar per tot el món.



%d bloggers like this: