13/03/2022

◗ Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 9,28b-36)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i
pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà
blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a
conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys
estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes
que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se
de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé,
aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una
per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense
saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol
i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven
dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué:
«Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així
que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot
sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren
a ningú res del que havien vist.

Segon diumenge de Quaresma .

De tant en tant, la realitat se’ns transfigura. Continua sent la mateixa, però la descobrim d’una manera nova. Tal vegada sigui una persona propera, un lloc, un paisatge, una paraula, un gest o un sentiment. Quelcom de conegut adquireix un caire diferent. Escapem per uns moments de la monotonia i copsem per uns moments la profunditat del que vivim. Entenem el sentit dels esdeveniments. Ens sentim amarats per una força que ens impel·leix a seguir endavant. Els deixebles coneixien Jesús; o això creien. Estaven tan acostumats a la seva presència que no s’adonaven del caràcter excepcional del que vivien. Un dia abandonen la seva rutina i pugen dalt d’una muntanya. Allà se’ls revela el que ja sabien: Jesús s’ha fet un més, però no ho és. És algú especial. És la promesa del Pare. Els apòstols ja ho sabien, però ara ho vivien. Aleshores experimenten que significa ser ciutadà del cel. S’hi trobaven a gust, però havien de baixar. No s’hi podien quedar. No podien permetre que aquest moment extraordinari acabés esdevenint rutina.