10/07/2022 DIUMENGE DE LA SETMANA XV L’ANY C

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc

(Lc 10,25-37)

En aquell temps, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?». Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs».

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui són els altres que haig d’estimar?». Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: ‘Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més’.

»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?». Ell respongué: «El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: «Vés, i tu fes igual».

DIUMENGE DE LA SETMANA XV L’ANY C

Estimar el proïsme i especialment els necessitats, els qui pateixen, els febles, és el gran manament que promulga Jesús.

Sovint quan pensem en l’amor només ens ve al cap l’amor sensual, l’amor per la nostra parella, espòs/a. Però això només és una faceta de l’amor. Aquest abasta un espectre molt més ampli, que involucra solidaritat, respecte pels altres, tolerància amb la diferència, companyia als desolats, escoltar els qui estan sols, consolar els desemparats, condolir-se del patiment aliè, indignar-se amb la injustícia, promoure l’equitat, i molt més.

Estimar implica transcendir els nostres propis interessos, fer el bé no només als nostres éssers estimats, sinó també al desconegut, com ho va fer el samarità, sense esperar cap compensació.

Estimar Déu amb tot el cor, amb tota la nostra ànima, intel·ligència i forces només és possible quan estimem el proïsme, és a dir, quan ens “aproximem” a l’altre, quan sortim del nostre món interior i escoltem el clam de l’altre; per les necessitats que afligeixen el cos: fam, set, un sostre digne, l’accés a la salut, a l’educació, a la justícia; però també per aquelles que afligeixen l’ànima: solitud, manca de reconeixement, de respecte, de solidaritat, de dignitat.

Estar aliens a aquestes mancances és desamor, és trencar el més gran dels manaments de Jesús.