Text de l’Evangeli (Jn 10,27-30)

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u».

DIUMENGE IV DE PASQUA L’ANY C

L’arrel de la unitat dels cristians és la unió de cadascú de nosaltres amb Jesús. Ell ens reconeix com a ovelles del seu ramat i vetlla perquè no ens perdem ni siguem arrencats de les seves mans. Si nosaltres el reconeixem, tenim la garantia de la vida eterna i de la unió amb el Pare, perquè Jesús i el Pare son u.

Si tenim en Jesús el fonament de la unitat, no ens ha de fer por la diversitat de cultures, estils, formes i mentalitats. Viure el pluralisme enriqueix l’experiència humana i ens obre a una comunicació més profunda, sentir necessitat de viure en la uniformitat és símptoma d’immaduresa.

I refugiar-se en la immaduresa sempre produeix un dolor innecessari, com el que van haver de patir Pau i Bernabé de part dels jueus que no acceptaven la seva predicació i s’engelosien quan veien que es convertien els pagans.

Tanmateix, el sofriment i el martiri dels justos els és ocasió de compartir la victòria del Crist, que amb la seva sang els renta els vestits i dona esplendor a les seves vides. Un cristià perseguit és un cristià predilecte als ulls del Senyor.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les galetes esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.ACEPTAR

Aviso de cookies