Text de l’Evangeli (Jn 10,27-30)

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u».

DIUMENGE IV DE PASQUA L’ANY C

L’arrel de la unitat dels cristians és la unió de cadascú de nosaltres amb Jesús. Ell ens reconeix com a ovelles del seu ramat i vetlla perquè no ens perdem ni siguem arrencats de les seves mans. Si nosaltres el reconeixem, tenim la garantia de la vida eterna i de la unió amb el Pare, perquè Jesús i el Pare son u.

Si tenim en Jesús el fonament de la unitat, no ens ha de fer por la diversitat de cultures, estils, formes i mentalitats. Viure el pluralisme enriqueix l’experiència humana i ens obre a una comunicació més profunda, sentir necessitat de viure en la uniformitat és símptoma d’immaduresa.

I refugiar-se en la immaduresa sempre produeix un dolor innecessari, com el que van haver de patir Pau i Bernabé de part dels jueus que no acceptaven la seva predicació i s’engelosien quan veien que es convertien els pagans.

Tanmateix, el sofriment i el martiri dels justos els és ocasió de compartir la victòria del Crist, que amb la seva sang els renta els vestits i dona esplendor a les seves vides. Un cristià perseguit és un cristià predilecte als ulls del Senyor.

%d bloggers like this: