Text de l’Evangeli (Jn 20,19-23)
Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».
Solemnitat de Pentecosta
Culminem avui les celebracions pasquals amb la solemnitat de Pentecosta, memòria de l’efusió de l’Esperit Sant sobre els deixebles.
Jesucrist, la Paraula de Déu feta home, és Déu que es fa interlocutor nostre, un Tu amb qui ens podem comunicar.
L’Esperit Sant és la presència íntima i vivificadora de Déu en nosaltres. Més lliure i més subtil que l’aire que respirem, no tenim instruments per a detectar-lo ni aparells per controlar-lo, però sense ell no hi ha goig, no hi ha alè, no hi ha vida. Ell vivifica els ossos secs, ell uneix en una sola assemblea més enllà de la diversitat de llengües, ell omple d’una joia expansiva i comunicativa, ell fa comprendre els signes dels temps i el sentit dels esdeveniments, ell ens fa participar de la mateixa missió que el Pare va encomanar a Jesús. Sempre, això sí, amb un respecte absolut a la nostra llibertat. L’Esperit Sant sempre inspira, mai obliga ni posseeix.
Aquella assemblea de deixebles tancada en ella mateixa, poruga i arronsada, es va transformar per l’Esperit en l’Església viva. I així serà mentre Ell sigui entre nosaltres.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant...