Text de l’Evangeli (Jn 21,1-19)

En aquell temps, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: «Me’n vaig a pescar». Els altres li diuen: «Nosaltres també venim amb tu». Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.

Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s’adonaven que fos Ell. Llavors Jesús els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li respongueren: «No». Ell els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix». Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.

Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s’hi. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué: «Veniu a menjar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?». Ell li respongué: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li pregunta: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Ell li respon: «Sí, Senyor, tu saps que t’estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Li pregunta Jesús per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: «Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: «Segueix-me».

DIUMENGE III DE PASQUA

La clau d’aquest evangeli és la confirmació del ministeri de Pere com a Pastor de les ovelles. Però primer passa per l’examen rigorós fonamentat en l’amor a Jesús. Amor que es manifesta en l’adhesió a la persona i la missió salvífica. Tres vegades interroga Jesús a Pere sobre l’autenticitat del seu amor. Tres vegades va negar Pere a Jesús la nit de la passió. Ens trobem aquí amb un Pere serè, que sospesa les respostes. Ja no és el Pere fogós i entusiasta d’un altre temps. Sap que la fidelitat al mestre és difícil i dolorosa. Cal pensar bé la resposta per no deixar-se emportar per l’emotivitat. És necessari prendre consciència de les debilitats i limitacions. Però Jesús compta amb la debilitat del deixeble i li confia plenament la cura del seu fràgil i naixent ramat.

Quantes vegades a la nostra vida cristiana hem cregut que el seguiment de Jesús és una tasca fàcil. Confiem massa en les nostres pròpies forces. Som autosuficients i pretensiosos. Però a les primeres contrarietats tendim a abandonar-ho tot. Descobrim que la resta de persones de la família, del grup o de l’església també tenen les seves pròpies limitacions i contradiccions. Aleshores ens creiem posseïdors de la veritat. Els únics que tenim la raó. Els altres són els equivocats. Aleshores xoquem. I si tenim alguna mena de responsabilitat o lideratge, l’assumpte pot ser pitjor. Jesús ens pregunta múltiples vegades. M’estimes…? Aleshores tingues en compte que ets fràgil. Que potser altres et cenyeixen i et porten on no vols… però aquest és el meu camí. Només ens queda dir com Pere, Senyor, tu em coneixes, saps de les meves febleses, saps que, tot i així, vull seguir-te incondicionalment.

%d bloggers like this: