Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

(Jn 8,1-11)

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a Ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?». Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.

Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra». Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?». Ella va respondre: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

DIUMENGE V DE QUARESMA

La Llei era molt dura per a les dones adúlteres. A l’escena de l’Evangeli sembla com si l’home que també acabava de cometre el mateix pecat no existís. No hi es. El focus de la culpabilització se centra injustament en la dona. Però Jesús capgira la situació i mostra als acusadors la seva responsabilitat. Volen ser botxins, quan, de fet, tampoc estan lliures de pecat. Ens és mes fàcil acusar que reconèixer les pròpies mancances. Però Jesús vol fer-ho tot nou, obrir camins pel desert del nostre cor, amarar de misericòrdia les nostres sequedats. No ha vingut a condemnar, sinó a salvar. Ara bé, primer cal que siguem conscients de la necessitat de l’aigua. Mentre pensem que son els altres, com ara l’adultera, els que necessiten ajuda i no pas nosaltres, no podrem gaudir de les fonts que transformen l’estepa en un paradís. En canvi, quan ho experimentem, estem disposats, com sant Pau, a perdre-ho tot, a renunciar a tots els avantatges per seguir el camí que Déu obre davant nostre. L’objectiu de la Quaresma és, precisament, ajudar-nos a fer aquest pas.
%d bloggers like this: